Mochitsuki Taikai 2011

Com diu el President de l'Associació d'Empresaris Japonesos en Catalunya: Akemashte Omedeto Gozaimasu!
Així ha començat la celebració d'any nou desprès de fer les presentacions oportunes.

El dia 30 de gener s’ha realitzat a Barcelona la festa d'any nou japonesa. Segons han dit a la presentació, encara que estem a dia 30 de Gener (dia del calendari gregorià), en el calendari lunisolar es correspon amb el 27 de Desembre. Per casualitats de la vida m'ha tocat anar sol ja que no hi havia ningú disponible per acompanyar-me (pitjor per a ells, s'ho han perdut!)

La jornada a començat amb un concert de tambors japonesos (Wadaiko). Aquest concert estava a càrrec dels nois i noies del Col·legi Japonès de Barcelona. Sincerament ha estat impressionant!  Tinc ganes d'anar a un autèntic concert de wadaiko.

Inici amb el grup més petit de nens

Solo de tambor

En aquests dos últims vídeos, els nois més grans, increïble!

Seguidament s'ha procedit a l’obertura del barril de sake, un sake que he trobat força bo, tot s'ha de dir! La manera d’obrir-ho, no és gaire impressionant però sí efectiva. Quatre homes, armats amb una massa, han colpejat la tapa del barril fent que es trenqués per deixar al descobert el preuat líquid.

Barril un cop obert. Els de la imatge són els encarregats de servir el sake a aquell qui en volgués.

L'últim espectacle ha estat la realització de mochi de la manera tradicional (Mochitsuki). Han porta un munt d’arròs cuit que feia molt bona olor. Una persona colpeja la massa i una altre li anava donant la volta. Després d'una bona estona han ofert als assistents a participar en el mochitsuki!

Mentres es prepara el Mochi, qui mira com es realitza crita "Yoisho!". 
Aquest crit és per animar a la persona que colpeja

Aquest vídeo, fet amb una seqüència d'imatges, permet veure en detall com se li dóna la volta al Mochi, i la cara de por que pot arribar a posar la persona que ha de ficar la mà.

Després d'això ja ha tocat el torn de posar-se a endrapar. Hem pogut menjar i beure tot el que volíem (i podíem!!). Podíem escollir:

• Tonjiru: una mena de sopa de miso amb verdures i carn de porc. Estava extremadament calenta, ha estat prendre-la i haver d'anar en màniga curta dels calors que pujaven! Deliciosa, tot s’ha de dir.

• Udon amb brou de carn. Nyam-nyam, per a que dir més

• Salsitxes. Potser no ho trobareu gaire japonès, però deu ni do quins Frankfurts que hi havia. Feia temps que no gaudia d'uns Frankfurts com aquests!

• Mochis de diversos tipus. Aquests mochis han estat fets amb la massa realitzada al començament de la festa. Estaven fets d'una manera més casera o barroera perquè eren unes boles aplanades de massa d’arròs acompanyades per sobre amb diferents acompanyaments:

• Xocolata (més aviat Nutella, el que menys m'ha agradat)

• Anko, el clàssic de mongetes vermelles dolces per sobre

• Kinako. El mochi es submergeix en una barreja de salsa de soja, aigua i sucre i posteriorment s’arrebossa en farina de soja.

• Goma. Amb una salseta dolça de sèsam negre.

• Nori mochi. Amb fulles d'alga nori com si fos un sandvitx. Li donava un toc salat molt agradable al meu gust.

• Amb gingebre ratllat encurtit (¿? Tinc el dubte si era això o una altra cosa), ni fu ni fa.

Si em descuido cap dels tipus de mochi ja em disculpareu, la memòria amb la panxa tipa dóna pel que dóna.

 

Altres coses:

Durant la festa es podien imprimir gratuïtament un màxim de 10 fotografies per persona.

Cal·ligrafia japonesa. T’escrivien el nom en paper, amb pinzell i tinta.

Han fet un mercat amb productes japonesos. He pogut veure que a mesura que passava el temps, reduïen el preu del que els quedava per vendre.

Últim punt (i el que ha fet més feliç a nens i nenes). Ha estat un sorteig de joguines entre els nens fent servir els números del resguard de les entrades infantils.

Entre els assistents no sabria dir si hi havia més japonesos o occidentals, el que si que puc dir és que hi havia alguns catalans que anaven vestits amb quimonos, molt macos ells.

El restaurant Bouzu ha tingut a veure amb el càtering (al menys ho penso, ja que hi havia targetes seves).

La part fatídica de la festa: Les cues que s’haurien d’haver format per poder anar ordenadament a agafar el menjar a la merda! (pura tradició occidental es veu). La gent (la gran majoria d’aquí) no guardava una cua a les taules on es servia el menjar, sinó que gairebé havies d’arribar com podies. Fins i tot hi havia persones que directament menjaven al mig de pas en comptes d’apartar-se i deixar passar als de darrere! Realment a més d’un occidental li calen unes bones classes d’educació.