El natto és un menjar tradicional japonès fet amb soja fermentada, popular especialment com a part de l'esmorzar, normalment combinat amb arròs blanc. És una important font de proteïnes, però la seva consistència llefiscosa i la seva forta olor fan que, fins-i-tot entre els japonesos, hi hagi moltes persones incapaces de menjar-ne. Tradicionalment es considerava un menjar típic de Kanto i del nord del Japó, però avui en dia es ven a qualsevol supermercat del país.
(Informació estreta de la Viquipèdia).
Bé, com vaig comentar en anteriors publicacions, vaig passar per Tofu Català i vaig comprar Natto per provar-ho. L'he menjat per esmorzar avui mateix i, no és que hagi estat traumàtic, però tinc dubtes sobre si el tornaré a tastar o no. Això de la forta olor no ho he notat gaire, cert és que feia una oloreta curiosa si més no. El que si puc dir que és massa llefiscós pel meu gust i una mica fort de sabor però no està malament, fin-i-tot em podria acostumar (sempre que em pogués treure abans l'angunia que em fa menjar coses gaire llefiscoses).
M'ha fet gracia els fils que sortien al tocar les llegums, llegums que pel color que tenen ja fan una mica d'angúnia si haig de ser sincer.
Desprès d'haver-ho remenat una mica amb els bastonets podem veure com surten aquests fils. He fet una primer tast així, i m'he quedat una mica impactat pel gust. Així doncs m'he decidit a fer cas a la recomanació que em va fer la mestressa de Tofu Català sobre com li agradava a ella, ficar una miqueta de salsa de soja i remenar:
El resultat: no sé si m'he passat amb la salsa de soja, però desprès de remenar diguem que la pinta ha empitjorat, i bastant. La salsa s'ha barrejat amb els filaments que desprenien els llegums quedant una mena de salsa molt llefiscosa que realment m'ha costat empassar, però més que res per la consistència. De gust no sabria dir si estava millor o pitjor, de totes maneres si ho torno a provar serà sense la salsa de soja.
Aquí el primer els primers tasts que he fet. Les mongetes molt tendres, gairebé es desfan a la boca, el problema ha estat aguantar, com ja he dit, la seva textura llefiscosa. Tant, que he acabat agafant una cullereta per acabar-ho quant abans millor, ja que em costava dur-m'ho a la boca.
El gust no m'ha desagradat, de totes maneres desprès he acabat l'esmorzar amb una mica d'arròs, que m'ha entrat de meravella.
Dir que ha estat un plat una mica traumàtic per ser la primera vegada, sobretot a la boca. Però a l'estomac li ha "caigut bé", ni molèsties, ni ganes de treure-ho, ni res. Fins i tot el pròxim àpat vindrà molt de gust.
Salut
(Informació estreta de la Viquipèdia).
Bé, com vaig comentar en anteriors publicacions, vaig passar per Tofu Català i vaig comprar Natto per provar-ho. L'he menjat per esmorzar avui mateix i, no és que hagi estat traumàtic, però tinc dubtes sobre si el tornaré a tastar o no. Això de la forta olor no ho he notat gaire, cert és que feia una oloreta curiosa si més no. El que si puc dir que és massa llefiscós pel meu gust i una mica fort de sabor però no està malament, fin-i-tot em podria acostumar (sempre que em pogués treure abans l'angunia que em fa menjar coses gaire llefiscoses).
M'ha fet gracia els fils que sortien al tocar les llegums, llegums que pel color que tenen ja fan una mica d'angúnia si haig de ser sincer.
El Natto un cop obert l'envàs.
El gust no m'ha desagradat, de totes maneres desprès he acabat l'esmorzar amb una mica d'arròs, que m'ha entrat de meravella.
Dir que ha estat un plat una mica traumàtic per ser la primera vegada, sobretot a la boca. Però a l'estomac li ha "caigut bé", ni molèsties, ni ganes de treure-ho, ni res. Fins i tot el pròxim àpat vindrà molt de gust.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada