Pastisseria Ochiai

Fa relativament poc temps que vaig descobrir aquesta pastisseria entre els carrers Compte d’Urgell i Consell de Cent de Barcelona. Té la particularitat de que a part dels dolços de tota la vida que tots coneixem, també fan dolços típics japonesos.

El mestre pastisser és Takashi Ochiai, que va arribar a Catalunya cap a l’any 1980. A Japó ja era pastisser, però volia aprendre com era la rebosteria europea.

A Barcelona és l’única pastisseria especialitzada en dolços japonesos. Tinc entès que les postres de molts restaurants japonesos de la ciutat es compren en aquesta pastisseria.

La pastisseria també disposa d’una cafeteria i una terrassa al carrer, on et podràs asseure per degustar algun dels pastissets que fan mentre prens un te o un café.

Cada cop que hi vaig, intento demanar algun dolç típic japonès, però normalment acabo amb un mochi a les mans, em torna boig aquesta massa enganxifosa d’arròs!

Fa poc vaig passar pel davant i em vaig dir, comprarem alguns dolços per portar cap a casa (bé, això que vaig passar pel davant és un dir, ja que no m’anava de pas i vaig haver de caminar tres quarts per arribar des del lloc on era).

Capsa i els pastissos comprats.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:

2 mochi de gerds

1 mochi de te verd

1 Chamanju

2 Daifuku mochi

1 Chamanju

2 Misumanju

El mochi de te verd, només en quedava un i va ser tot per mi, com podeu veure, la resta estan repetits per a que a casa també els disfrutessin.

Fotos del mochi de te verd. Es distingeix per la coloració verdosa que es veu a través de la pasta, a la fotografia potser no s’observa gaire bé, però a la foto del costat es veu perfectament la mus de te verd. Deliciosa! Si mai em voleu invitar a un, ja sabeu ;)

Segons el web de Ochiai, això és un Chumanju, i es tracta d’una massa de sucre de canya amb pasta d’azuki a l’interior. L’azuki és una mongeta amb la que es fan moltes postres típiques japoneses, pot semblar estrany que unes postres portin mongeta però està molt bona. Molt bo. La flor que hi ha marcada en aquest dolç és el logo de Ochiai

Això és el Misumanju, es tracta d’un pastisset fet amb agar-agar d’aigua (la gelatina que s’aprecia per fora). Aquest concretament era de grosella. Quan l’obrim podem observar l’interior amb una mena de mus d’aquest fruit (ha estat una bona sorpresa perquè em pensava que es tractava únicament de la gelatina amb el gust a grosella) Una mica àcid degut a la grosella, però molt bó.

Mochi de Gerds. Com en el cas del mochi de te verd, s'identifica perquè la massa té una tonalitat lilosa. Quan mosseguem, es veu l'interior del pastisset compost per una mus de gerds dolça. És la primera vegada que el provo i no està gens malament. Dir que aquest cop la massa era realment enganxifosa, va costar molt extreure-la de la plataforma i desprès s'aferrava als dits i els llavis.Ha estat molt divertit menjar-ho, a pesar de l'esforç que ha calgut

Daifuku mochi. És el més petit dels tres mochis mostrats, i també el que és més compacte, degut a que al seu interior no hi ha una mus, sinó la pasta de mongeta dolça coneguda com a anko.